Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions s.l.) i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona
+ info
Material i vídeos
La memòria és la clau del teatre de Harold Pinter, i també és el filque ha permès al director Xicu Masó relligar en un sol espectacle tres de les seves millors peces breus. Una mena d’Alaska, Victoria Station i Nit exploren, amb aquell us tan precís del llenguatge i dels silencis que ha convertit Pinter en un clàssic modern, alguns dels abismes de l’experiència humana: la pèrdua, la solitud, el fracàs de
la comunicació i el territori desconegut que hi ha entre la vida i la mort.
Una mena d’Alaska és una obra mestra, d’una rara intensitat emocional i poètica. Inspirada en el llibre Awakenings del neuròleg Oliver Sacks, presenta el moment de retorn a la vida conscient d’una dona afectada per la malaltia epidèmica encephalitis lethargica. Deborah era una adolescent quan va deixar de viure amb l’altra gent, per aïllar-se en “una mena d’Alaska” mental. Quan es
desperta, gràcies al descobriment del medicament L-Dopa, s’han escolat vint-i-nou anys de la seva vida. I ella no ho sap.
A Victoria Station i Nit, l’autor incorpora un registre que també li és molt característic: el sentit de l’humor. A la primera peça, dos professionals intenten comunicar-se sense gaire èxit. L’un treballa sol, en el torn de nit, al locutori d’una empresa de taxis. L’altre, que no fa cas del seus requeriments, és el taxista número 274 i es troba aparcat en un lloc imprecís de la ciutat i de la seva pròpia consciència. El 274 només sap que s’ha enamorat d’una noia que dorm al seient del darrere, i no recorda, o no vol recordar, altres coses de la seva vida.
La dona i l’home del matrimoni protagonista de l’esquetx Nit, en canvi, recorden amb exactitud la nit que es van conèixer. És clar que, tots dos, d’una manera completament diferent.
Fitxa artística
Autor: Harold Pinter
Traducció: Ernest Riera
Direcció: Xicu Masó
Intèrprets: Míriam Alamany, Cristina Cervià, Carles Martínez i David Planas.
Escenografia: Ricard Prat i Coll
Vestuari: Llúcia Bernet
Il·luminació: August Viladomat
So: Manel Palahí
Temes musicals “Musica callada, num.1” de Frederic Mompou,
“Cancion Mixteca” de Ry Cooder, “Somewhere over the Rainbow” de Keith
Jarrett i “The Way ypu look tonight” de Rod Stewart.
Ajudant de direcció: Llàtzer García
Producció executiva: Elena Masó
Agraïments: Grup Proscenium, La Mirada i l’Institut d’Assistència Sanitària.
© Alba Lajarín
© Alba Lajarín
© Alba Lajarín
© Alba Lajarín
© Alba Lajarín
© Alba Lajarín
© Alba Lajarín
